Cada accident de circulació és diferent, i cadascun, únic, fet que propicia l’existència d’algunes col·lisions, poques per sort, en les que no es pot determinar la responsabilitat o grau de participació en la culpa dels conductors implicats.
Amb la voluntat de voler posar fi a la disparitat de criteris, respecte a la difícil solució d’aquests casos, la Sala Civil, del Tribunal Suprem, reunida en ple, ha fixat els paràmetres a seguir per posar fi a aquesta problemàtica, en la Sentencia 294/2019 de 27 de maig de 2019:
Segons la resolució judicial, davant d’un accident de circulació, en el que resulta impossible establir el grau de culpa dels conductors dels vehicles, el Tribunal Suprem estableix que cada conductor hauria d’abonar el 50% dels danys materials causats al contrari, donant així una salomònica solució a la atribució de responsabilitats respecte als danys materials, quan aquesta resulta impossible.
La indemnització de les lesions als accidents de transit sense determinació del grau de culpa.
L’Alt Tribunal, ja es va pronunciar, establint un criteri de sala respecte als danys personals soferts pels ocupants dels vehicles en aquest tipus de sinistres en els que no queda acreditat el grau de culpa de cap dels conductors, en la Sentencia 532/2012 de 10 de setembre de 2012 sentenciant que, si no és possible establir el percentatge de incidència causal de cadascun dels vehicles, en base a lo establert a l’article 1 de la Llei de Responsabilitat Civil i Assegurança en la Circulació de Vehicles a Motor, els conductors respondran del total de les lesions sofertes pels ocupants del vehicle contrari.
A la vista del contingut d’aquestes dues sentencies, ens podem preguntar, perquè existeix aquesta diferencia en la determinació de responsabilitat entre els danys materials i les lesions sofertes en un accident de trànsit?
Doncs bé, aquesta distinció neix de l’establert a l’article 1 de la Llei de Responsabilitat Civil i Assegurança en la Circulació de Vehicles a Motor.
Pel que fa a les lesions, l’article estableix la inversió de la cara de la proba, per la qual cosa, és el causant de les lesions, l’obligat a acreditar la negligència del perjudicat o la força major per a què aquest quedi exonerat de responsabilitat, atenent al risc creat per la conducció i el principi de solidaritat social amb les víctimes d’accidents de transit, conseqüentment, en cas de no poder acreditar la negligència o força major, el conductor del vehicle causant resultarà responsable de les lesions produïdes.
Respecte als danys materials, el règim de la responsabilitat civil no es funda ja en el principi de solidaritat social, sinó en el de la culpa o negligència del conductor causant del dany, establint la solució quan cap dels conductors aconsegueixi provar la seva falta de culpa o negligència en la causació del dany al altre vehicle, que cada conductor assumirà la indemnització dels danys de l’altre vehicle al 50%.
